País d'imposició
Els països d'imposició van ser, a l'època de l'antic règim francès, a l'edat moderna, uns territoris conquerits pels reis borbons francesos on van imposar durs impostos abans i tot de desplegar una estructura política. En principi era una expressió fiscal i financera per a designar aquells territoris que pagaven impostos directes al rei, que en tenia lliure disposició. La versió oficialista divulgada per l'Estat francès remet aquesta qüestió a una simple explicació fiscal. En contrast, existien els països lliures d'imposició, "països d'elecció" i "països d'Estat". Els d'Estat eren més antics que els d'imposició, mentre que els d'elecció ja eren francesos des de molt abans dels reis capets.[1]
Per tal d'evitar que aquests territoris recentment adquirits es revoltessin, el rei francès va decidir asfixiar-los, no donant-los l'elecció de tenir les seves pròpies institucions financeres o d'una altra mena.
Els països d'imposició eren Còrsega, Alsàcia, Lorena, els Tres Bisbats, el Ducat de Bar i el Rosselló.[1]
Vegeu també
[modifica]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - généralité» (en francès). [Consulta: 29 desembre 2018].